Mostrando entradas con la etiqueta Albalat de la Ribera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Albalat de la Ribera. Mostrar todas las entradas

Font de la Plaça - Albalat de la Ribera / Fuente de la Plaza - Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera / Albalat de la Ribera



Senders en Familia - Senderisme en Valencià  Manuel Boix intervingué de manera destacada redissenyant un espai i creant un element nou de dimensions considerables, que van mes alla del concepte clàssic d'escultura, edificant el que podríem calificar de “font” - te un brollador d'aigua – encara que l'estructura recorda mes un espai lúdic per als chiquets.

Construïda en espiral, una estructura d'obra de rajoles, se veu completada per una serie de chiquets en bronze que juguen, situats en diversos llocs de l'edifici de Manuel Boix.

El conjunt no fa falta ni dir-ho, recorda clarament atres creacions de l'artiste, centrades en els menuts, pero presenta com novetat en la seua producció el fet que se tracta d'una combinació de construcció de rajola d'obra i bronze.

Els chiquets, per atra part, de dibuix clàssic i en actitut de joc, son unes peces clarament remarcables en la producció de Manuel Boix i recorden en concepte el mon dels equilibris d'Oto.



Senderos en Familia - Senderismo en Español  Manuel Boix intervino de manera destacada rediseñando un espacio y creando un elemento nuevo de dimensiones considerables, que van más allá del concepto clásico de escultura, edificando el que podríamos calificar de “fuente” - tiene un surtidor de agua – aunque la estructura recuerda más un espacio lúdico para los niños.
Construida en espiral, una estructura de obra de ladrillos, se ve completada por una serie de niños en bronce que juegan, situados en diversos lugares del edificio de Manuel Boix.
El conjunto no hace falta ni decirlo, recuerda claramente otras creaciones del artista, centradas en los pequeños, pero presenta como novedad en su producción el hecho que se trata de una combinación de construcción de ladrillo de obra y bronce.
Los niños, por otra parte, de dibujo clásico y en actitud de juego, son unas piezas claramente remarcables en la producción de Manuel Boix y recuerdan en concepto el mundo de los equilibrios de Oto.


Font de la Plaça - Albalat de la Ribera / Fuente de la Plaza - Albalat de la RiberaFont de la Plaça - Albalat de la Ribera / Fuente de la Plaza - Albalat de la Ribera

Font de la Plaça - Albalat de la Ribera / Fuente de la Plaza - Albalat de la Ribera












TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.

El Pont - Albalat de la Ribera / El Puente - Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera / Albalat de la Ribera



Senders en Familia - Senderisme en Valencià  El pont que enllaça en la carretera d'Alzira, se va construir a principis del segle XX.


En ell va desaparéixer la barca que servia de pont i que havia adquirit tal valor tradicional que se posar en l'escut de la vila.



Senderos en Familia - Senderismo en Español  El puente que enlaza con la carretera de Alcira, se va construir a principios del siglo XX.

Con él va desaparecer la barca que servía de puente y que había adquirido tal valor tradicional que se poner en el escudo de la villa.














TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.

Ermita de Sant Roc i Sant Sebastià - Albalat de la Ribera / Ermita de San Roque y San Sebastián - Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera / Albalat de la Ribera



Senders en Familia - Senderisme en Valencià  Està situada en la placeta, a la qual li dona el nom.


Se tracta d'un edifici d'una nau, en menudes capelles entre els contraforts, coberta en voltes de forn en la nau central i de canó en el presbiteri. 


En l'exterior hi ha una senzilla fachada acabada en un frontó curvilíneu, te un curiós campanar triangular.



Senderos en Familia - Senderismo en Español  Está situada en la placeta, a la cual le da el nombre.

Se trata de un edificio de una nave, con pequeñas capillas entre los contrafuertes, cubierta con vueltas de horno en la nave central y de cañón en el presbiterio.

En el exterior hay una sencilla fachada acabada en un frontón curvilíneo, tiene un curioso campanario triangular.





 Font: Ajunt. Albalat de la Ribera










TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.

Iglésia de Sant Pere Apòstol - Albalat de la Ribera / Iglesia de San Pedro Apóstol - Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera / Albalat de la Ribera



Senders en Familia - Senderisme en Valencià  Introducció històrica i breu descripció estilística per P. Hernandis.

Sense dubte, arquitectònicament l'iglésia de San Pere Apòstol d’Albalat de la Ribera es l'edifici mes singular de la Vila.

La primitiva iglésia se feu després de la reconquista, seguint el model de les iglésies de la reconquista, d'una nau en contraforts. En el temps s'ha ampliat construint el “Trassagrari” que era abovadet en grans finestrals del mes depurat estil gòtic (Giménez Ubeda, Joan Ramon “Mossén Gregori Requeni: Memòries” Albalat, 1990) i ya en el segle XVII les capelles dels Sants de la Pedra (hui del Cor de Jesús) per Gaspar Díez i de la Mare de Deu del Rosari (hui de Sant Josep) per Francesc Padilla.

A finals del segle XVII se derrocava la fabrica migeval i s'inicia la construcció de la nova fabrica de l'iglésia, exceptuant les dos capelles d'amunt i el campanar, hui inutilisat que estaja el rellonge i damunt una balustrada en pilars i boles i dos cossos girats a modo de rabera, acabant en una veleta en la creu i les claus i la tiara com emblema de la parròquia.



L'iniciativa de la construcció la deuen en gran part a l'espente i força de Don Sebastià Figueres i a la seua entusiasta resposta del consell i de totes la vil, que a tal fi se reuniren en consell general el mes de giner de 1691. L'obra se demanà a l'arquitecte Gaspar Díez, que ya treballava en la construcció de la capella dels Sants Abdós i Senent ”….En quant D. Sebastià Figueres obtingué la llicencia, se vingué a Valéncia i a pocs dies vi a esta Vila Gaspar DÍEZ, mestre d'obres de Valéncia, acordant-se les capitulacions en apany a les que s'havia de fer les obres de l'iglésia …”(Giménez Ubeda, Joan Ramon “Mossén Gregori Requeni: Memòries” Albalat, 1990). El 1693 s'iniciaven les obres que acabaren en 1701 en el trasllat del sacrament i la celebració de les festes.

L'actual planta seguix el model funcional del temple de Valéncia, heretat de la tradició migeval, la seua planta de creu grega d'una sola nau en capelles entre els contraforts i cúpula sobre l'encreuament que a l'exterior se cobrix en enteulat romà vidriada vert, el restant de l'iglésia se cobrix en enteulat romà.

El seu front s'estructura a partir d'una base de pedra, sobre ell un mur de ceràmica que enquadra trams de calicant, la portada, una finestra central i un gran enteulat, sobre el qual hi ha un ixent en boles de pedra. L'iglésia te tres portes de pedra. La fachada principal, estaja la portada principal que se dividix en dos cossos.



El cos inferior d'estructura allindada està emmarcat per quatre potents pilastres, els dos centrals mes descollades, posades sobre pedestals acalaixats. Una senzilla molura quebrada recorre la part d'amunt de la porta que acollix el ròtul en la dedicació de l'iglésia.

L'enteulat quebrat dona pas al cos superior, en mig i damunt d'un fris que recorre l'enteulat, se situa la capelleta venerada en el Sant Titular, emmarcada per pilastres rossejades damunt del qual se situa un frontó semicircular. Uns “alentones i roleus” acaben la composició de la fachada. A la capelleta central i sobre l'originaria base de pedra se troba una figura de Sant Pere, que substituïx la desapareguda original de pedra. Este es de fanc i la modela l'escultor Frederic Siurana.



A la portada treballaren un mestre d'escultura napolità i el mestre Bertomeu Mir “La pedra de que està fet Sant Pere, de Barcheta, la feu un mestre de Nàpols que passava a Madrit. El mestre que treballà les pedres de les portalades i boles del frontispici se dia Bertomeu Mir. (Giménez Ubeda, Joan Ramon “Varies noticies de la fabrica de l'iglésia d'esta vila d'Albalat de la Ribera…”. Albalat de la Ribera, 2001)

L'interior s'estructura mediant grans pilars corintis sobre pedestals, damunt dels quals corre un enteulat en mènsules sobre els “triglifs, metopes i gotes”, arcs de mija punta que no toquen l'enteulat i deixen un espai a on s'articula un escut de talla emmarcada per fulles de cart i serigrafiats sobre gambes rossejades, que se “perlonguen” la manera d'impondre per les capelles, cobertes en voltes de quatre punts, exceptuant els del Cor de Jesús i Sant Josep que se cobrixen en cúpula.

La volta de canó s'estructura en arcs en llums que allumenen les finestres posades damunt d'un fris, emmarcades en molures i alerons, sobre els quals se disponen molures un paregut a frontons. Tres grans finestres en els testers en gran profusió ornamental en molures, pilastres i mènsules, arrematades per frontons partits i fulles de cart i alerons. Les almeixies de la cúpula estagen uns àngels que sostenen uns marcs redons en molures vegetals en una branca de llorer i vetes, arrematats per una corona real, en el seu interior actualment estan els quatre evangelistes de la sueca Alfret Clars.



L'iglésia es redecorada a partir del desastre de la Guerra dels 3 anys, en la construcció dels nous retaules i de les imàgens, recentment s'han iniciat la les obres de redecoració en la pintura, el policromat i el rossejat dels murs i del retaule major. Ademés l'iglésia conserva un interessant sòcol de ceràmica valenciana del segle XVIII, en les capelles laterals i en la capella de la comunió, aixina com diverses portes del S.VXIII de tradició valenciana.



Senderos en Familia - Senderismo en Español  Introducción histórica y breve descripción estilística por P. Hernandis.
Sin duda, arquitectónicamente la iglesia de Sant Pere Apóstol d’Albalat de la Ribera es el edificio más singular de la Vila.
La primitiva iglesia se hizo después de la reconquista, siguiendo el modelo de las iglesias de la reconquista, de una nave con contrafuertes. Con el tiempo se ha ampliado construyendo el “trassagrari” que era abovedado con grandes ventanales del más depurado estilo gótico (Giménez Úbeda, Joan Ramón “Mossén Gregori Requeni: Memories” Albalat, 1990) y ya en el siglo XVII las capillas de los Santos de la Piedra (hoy del Corazón de Jesús) por Gaspar Díez y de la Madre de Dios del Rosario (hoy de San José) por Francisco Padilla.
A finales del siglo XVII se derrumbaba la fábrica medieval y se inicia la construcción de la nueva fábrica de la iglesia, exceptuando las dos capillas de arriba y el campanar, hoy inutilizado que aloja el reloj y encima una balaustrada con pilares y bolas y dos cuerpos girados a modo de rebaño, acabando con una veleta con la cruz y las llaves y la tiara como emblema de la parroquia.
La iniciativa de la construcción la deben en gran parte al empuje y fuerza de Don Sebastián Figueres y a su entusiasta respuesta del consejo y de todas la vila, que a tal fin se reunieron en consejo general el mes de enero de 1691. La obra se pidió a el arquitecto Gaspar Díez, que ya trabajaba en la construcción de la capilla de  los Sants Abdó y Senent ”….En cuanto D. Sebastián de Figueres obtuvo la licencia, se vino a Valencia y a pocos días vino a esta Villa Gaspar Díez, maestro de obras de Valencia, acordándose las capitulaciones con arreglo a las que se había de hacer las obras de la iglesia …” (Giménez Úbeda, Joan Ramón  ”Mossén Gregori Requeni: Memories” Albalat 1990). El 1693 se iniciaban las obras que acabaron en 1701 con el traslado del sacramento y la celebración de las fiestas.
La actual planta sigue el modelo funcional del templo de Valencia, heredado de la tradición medieval, su planta de cruz griega de una sola nave con capillas entre los contrafuertes y cúpula sobre el cruce que al exterior se cubre con tejado romano vidriada verde, el resto de la iglesia se cubre con tejado romano.
Su frente se estructura a partir de una base de piedra, sobre él un muro de cerámica que enmarca tramos de mampostería, la portada, una ventana central y un gran tejado, sobre el cual hay un saliente con bolas de piedra. La iglesia tiene tres puertas de piegra. La fachada principal, aloja la portada principal que se divide en dos cuerpos.
El cuerpo inferior de estructura adintelada está enmarcado por cuatro potentes pilastras, las dos centrales más sobresalidas, puestas sobre pedestales encajonados. Una sencilla moldura quebrada recorre la parte de arriba de la puerta que acoge el rótulo con la dedicación de la iglesia.
El tejado quebrado da paso al cuerpo superior, en medio y encima de un friso que recorre el tejado, se sitúa la hornacina “avenerada” con el Santo Titular, enmarcada por pilastras doradas encima del cual se sitúa un frontón semicircular. Unos “alentones y roleus” acaban la composición de la fachada. A la hornacina central y sobre la originaria base de pieda se encuentra una figura de Santo Pedro, que sustituye la desaparecida original de piedra. Este es de barro y la modela el escultor Federico Siurana.
A la portada trabajaron un maestro de escultura napolitano y el maestro Bertomeu Mir “La piedra de que está hecho San Pedro, de Barcheta, la hizo un maestro de Nápoles que pasaba a Madrid. El maestro que trabajó las piedras de las portaladas y bolas del frontispicio se decía Bartolomé Mir. (Giménez Úbeda, Joan Ramón “Varias noticias de la fábrica de la iglesia de esta villa de Albalat de la Riberta…”. Albalat de la Ribera, 2001)
El interior se estructura mediante grandes pilares corintios sobre pedestales, encima de  los cuales corre un tejado con ménsulas sobre los “triglifs, metopes y gotes”, arcos de media punta que no toquen el tejado y dejan un espacio donde se articula un escudo de talla enmarcado por hojas de cardo y serigrafiados sobre gambas doradas, que se “perlonguen” la manera de imponer por las capillas, cubiertas con vueltas de cuatro puntos, exceptuando los del Corazón de Jesús y San José que se cubren con cúpula.
La vuelta de cañón se estructura con arcos con luces que iluminan las ventanas puestas encima de un friso, enmarcadas con molduras y alerones, sobre los cuales se disponen molduras un parecido a frontones. Tres grandes ventanas en los testers con  gran profusión ornamental con molduras, pilastres y mensulas, rematadas por frontones partidos y hojas de cardo y “aletons”. Las almejas de la cúpula alojan unos ángeles que sostienen unos marcos redondos con molduras vegetales con una rama de laurel y cintas, rematados por una corona real, en su interior actualmente están los cuatro evangelistas del sueca Alfred Claros.
La iglesia es redecorada a partir del desastre de la Guerra de los 3 años, con la construcción de los nuevos retablos y de las imágenes, recientemente se han iniciado la las obras de redecoración con la pintura, el prolicromado y el dorado de los muros y del retablo mayor. Además la iglesia conserva una interesante “socol” de cerámica valenciana del sigrlo XVIII, en las capillas laterales y en la capilla de la comunión, así como diversas puertas del S.VXIII de tradición valenciana.

 
Senderisme Iglésia de Sant Pere Apòstol - Albalat de la Ribera / Senderismo Iglesia de San Pedro Apóstol - Albalat de la Ribera












TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.