La primera ocupació del lloc constatat
fon de l'Edat de Bronze (segles XIV-XIII a.C.). L'ocupació ibèrica
des de el segle VI a l'IV a.C., provant-se arqueològicament quatre
fases d'ocupació successives. Per atra part l'aparició de
ceràmiques ibèriques en decoracions alvançades i alguns fragments
d'orige itàlic (que evidencien contactes en la civilisació romana),
obliguen a pensar en una ocupació encara en el segle II a.C.. En
l'any 1234, després de varies i confuses donacions per part dels
monarques cristians als seus seguidors, quan Chivert estava encara
baix el domini musulmà, passà el castell i el poblat, per un pacte
de rendició pacifica, a mans de l'Orde del Temple. El referit pacte
es la primera font escrita extensa referida a Chivert. Ací, a banda
de numeroses clausules de tipo jurídic, s'especifica clarament la
divisió del conjunt conquistat. Els sarraïns permaneixqueren vivint
en el poblat i els cristians ocuparen el castre i l'albacar contigus.
Gràcies a la descripció de la separació i els llímits dels dos
dominis se deixa una constància, de l'aljup, la mesquita major i
l'albacar, entre atres, i la seua relació espacial. Els templers
otorgaren carta de població en l'any 1251. A l'extinció de l'Orde
del Temple passaria a propietat de l'Orde de Montesa, igual que
ocorreu en la majoria de les possessions del Temple en la regio. A
principis el segle XVI, durant les Germanies fon ocupada per les
tropes manades per Estelles, i el castell i la vila serien incendiats
en el 1521. En l'any 1547, la població patiria un important atac
pirata que conseguiria rebujar.
En l'any 1592 s'incorporaria a la
corona, pero la població musulmana seguiria vivint en Chivert fins
l'any 1609. Posteriorment, en l'any 1616, el castell seria poblat per
cristians, per a s'abandonat definitivament en l'any 1632. En la
primera guerra carlista foren molts els fets cruents ocorreguts en la
regió, al convertir-se en escenari important del desenroll del
conflicte. La població i el castell foren ocupats per les forces
carlistes. El castell de Chivert se troba en les estribacions de la
Serra d'Irta, a uns quatre quilómetros de l'actual població. S'alça
sobre un mont que ha constituït un assentament per a grups humans,
al menys entre el segle XIV-XIII a.C. Fins principis del XVII de
nostra era. La fortalea islàmica (segle X fins amijanats del segle
XIII) se troba en bon estat de conservació encara que la remodelació
del clos superior en época cristiana mos impedix conéixer detalls
d'ah distribució original. Consta d'una llínia defensiva exterior
que embolica i protegix l'alcassaba o alcasser, zona mes elevada del
conjunt, que està a la seua volta protegida per muralles i bastions.
L'ocupació en planta del conjunt es d'uns 8.000 M2. Entre abdós
estructures queda un espai lliure, l'albacar, reservat per a uss
auxiliars d'acollida de tropes o guanyat. L'aplegada dels cristians
en Chivert, obliga als residents a abandonar este espai i
traslladar-se a un nou poblat morisc. El castell cristià (segles XII
al XVII) se caracterisa per reaprofitar la disposició general del
castell islàmic, mentres se varia per complet l'organisació dels
espais interns. D'esta época cap destacar l'imponents obres de
cadiram, realisades baix el domini de l'Orde del Temple: les torres
circulars bessones i l'aljup de la plaça d'armes en volta de mig
punt en unes mides de 10,65 X 5,20 (mides interiors) i 3,50 metros
d'alçada. Estes obres foren eixecutades en cadiram d'una gran
calitat. (C.Pérez-Olagüe)
La primera ocupación del lugar constatada fue de la Edad de Bronce
(siglos XIV-XIII a.C.). La ocupación ibérica desde el siglo VI al IV
a.C., probándose arqueológicamente cuatro fases de ocupación sucesivas.
Por otra parte la aparición de cerámicas ibéricas con decoraciones
avanzadas y algunos fragmentos de origen itálico (que evidencian
contactos con la civilización romana), obligan a pensar en una ocupación
todavía en el siglo II a.C..
En el año 1234, después de varias y confusas donaciones por parte de los
monarcas cristianos a sus seguidores, cuando Xivert estaba todavía bajo
el dominio musulmán, pasó el castillo y el poblado, por un pacto de
rendición pacífica, a manos de la Orden del Temple. El referido pacto es
la primera fuente escrita extensa referida a Xivert. Aquí, aparte de
numerosas cláusulas de tipo jurídico, se especifica claramente la
división del conjunto conquistado. Los sarracenos permanecieron viviendo
en el poblado y los cristianos ocuparon el castro y el albacar
contiguos. Gracias a la descripción de la separación y los límites de
los dos dominios se deja una constancia, del aljibe, la mezquita mayor y
el albacar, entre otros, y su relación espacial.
Los templarios otorgaron carta de población en el año 1251. A la
extinción de la Orden del Temple pasaría a propiedad de la Orden de
Montesa, igual que ocurrió con la mayoría de las posesiones del Temple
en la región.
A principios el siglo XVI, durante las Germanías fue ocupada por las
tropas mandadas por Estellés, y el castillo y la villa serían
incendiados en el 1521. En el año 1547, la población sufriría un
importante ataque pirata que conseguiría rechazar.
En el año 1592 se incorporaría a la corona, pero la población musulmana
seguiría viviendo en Xivert hasta el año 1609.
Posteriormente, en el año 1616, el castillo sería poblado por
cristianos, para se abandonado definitivamente en el año 1632.
En la primera guerra carlista fueron muchos los hechos cruentos
acaecidos en la región, al convertirse en escenario importante del
desarrollo del conflicto. La población y el castillo fueron ocupados por
las fuerzas carlistas.
El castillo de Xivert se encuentra en las estribaciones de la Sierra de
Irta, a unos cuatro kilómetros de la actual población. Se alza sobre un
monte que ha constituido un asentamiento para grupos humanos, al menos
entre el siglo XIV-XIII a.C. Hasta principios del XVII de nuestra era.
La fortaleza islámica (siglo X hasta mediados del siglo XIII) se
encuentra en buen estado de conservación aunque la remodelación del
recinto superior en época cristiana nos impide conocer detalles de a
distribución original. Consta de una línea defensiva exterior que
envuelve y protege la alcazaba o alcázar, zona más elevada del conjunto,
que está a su vez protegido por murallas y bastiones. La ocupación en
planta del conjunto es de unos 8.000 m2.
Entre ambas estructuras queda un espacio libre, el albacar, reservado
para usos auxiliares de acogida de tropas o ganado. La llegada de los
cristianos en Xivert, obliga a los residentes a abandonar este espacio y
trasladarse a un nuevo poblado morisco.
El castillo cristiano (siglos XII al XVII) se caracteriza por
reaprovechar la disposición general del castillo islámico, mientras se
varía por completo la organización de los espacios internos. De esta
época cabe destacar la imponentes obras de sillería, realizadas bajo el
dominio de la Orden del Temple: las torres circulares gemelas y el
aljibe de la plaza de armas con bóveda de medio punto con unas medidas
de 10,65 x 5,20 (medidas interiores) y 3,50 metros de altura. Estas
obras fueron ejecutadas en sillería de una gran calidad.
(C.Pérez-Olagüe)
TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT
VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I
VALÉNCIA
TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD
VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN
Y VALENCIA.