![Alcalà de Chivert / Alcalá de Chivert Alcalà de Chivert / Alcalá de Chivert](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1u7hAIN-edTkEdjBl1_bY51XBbi3l6q3ZeDMrcMNtK4s6ZMQsOu2nVp494a-sNDMtOnnaJ-tT6PJ3A-otURpL0Ik5DIbIGJnMNgFbA0d0w4wTNWCL5-alNR44kFZOaA5S8UjCJXdwMGiO/s1600/alcaladexivert+100.png)
![Senders en Familia - Senderisme en Valencià Senders en Familia - Senderisme en Valencià](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3g6jFR06J49SLicO1W6dCd5ZWXPIW62Dne-yiSvje7hPsr6KCV-bolS-kFLUHV4RhOQB8uqqhIUmMjaRH3hMLntdewiejxmFZrWb6yC4lVAsZM5h76N70MXW8DgYEHR60KH3dfkYaPL4Z/s1600/bandera-valencia.png)
La primera ocupació del lloc constatat
fon de l'Edat de Bronze (segles XIV-XIII a.C.). L'ocupació ibèrica
des de el segle VI a l'IV a.C., provant-se arqueològicament quatre
fases d'ocupació successives. Per atra part l'aparició de
ceràmiques ibèriques en decoracions alvançades i alguns fragments
d'orige itàlic (que evidencien contactes en la civilisació romana),
obliguen a pensar en una ocupació encara en el segle II a.C.. En
l'any 1234, després de varies i confuses donacions per part dels
monarques cristians als seus seguidors, quan Chivert estava encara
baix el domini musulmà, passà el castell i el poblat, per un pacte
de rendició pacifica, a mans de l'Orde del Temple. El referit pacte
es la primera font escrita extensa referida a Chivert. Ací, a banda
de numeroses clausules de tipo jurídic, s'especifica clarament la
divisió del conjunt conquistat. Els sarraïns permaneixqueren vivint
en el poblat i els cristians ocuparen el castre i l'albacar contigus.
Gràcies a la descripció de la separació i els llímits dels dos
dominis se deixa una constància, de l'aljup, la mesquita major i
l'albacar, entre atres, i la seua relació espacial. Els templers
otorgaren carta de població en l'any 1251. A l'extinció de l'Orde
del Temple passaria a propietat de l'Orde de Montesa, igual que
ocorreu en la majoria de les possessions del Temple en la regio. A
principis el segle XVI, durant les Germanies fon ocupada per les
tropes manades per Estelles, i el castell i la vila serien incendiats
en el 1521. En l'any 1547, la població patiria un important atac
pirata que conseguiria rebujar.
En l'any 1592 s'incorporaria a la
corona, pero la població musulmana seguiria vivint en Chivert fins
l'any 1609. Posteriorment, en l'any 1616, el castell seria poblat per
cristians, per a s'abandonat definitivament en l'any 1632. En la
primera guerra carlista foren molts els fets cruents ocorreguts en la
regió, al convertir-se en escenari important del desenroll del
conflicte. La població i el castell foren ocupats per les forces
carlistes. El castell de Chivert se troba en les estribacions de la
Serra d'Irta, a uns quatre quilómetros de l'actual població. S'alça
sobre un mont que ha constituït un assentament per a grups humans,
al menys entre el segle XIV-XIII a.C. Fins principis del XVII de
nostra era. La fortalea islàmica (segle X fins amijanats del segle
XIII) se troba en bon estat de conservació encara que la remodelació
del clos superior en época cristiana mos impedix conéixer detalls
d'ah distribució original. Consta d'una llínia defensiva exterior
que embolica i protegix l'alcassaba o alcasser, zona mes elevada del
conjunt, que està a la seua volta protegida per muralles i bastions.
L'ocupació en planta del conjunt es d'uns 8.000 M2. Entre abdós
estructures queda un espai lliure, l'albacar, reservat per a uss
auxiliars d'acollida de tropes o guanyat. L'aplegada dels cristians
en Chivert, obliga als residents a abandonar este espai i
traslladar-se a un nou poblat morisc. El castell cristià (segles XII
al XVII) se caracterisa per reaprofitar la disposició general del
castell islàmic, mentres se varia per complet l'organisació dels
espais interns. D'esta época cap destacar l'imponents obres de
cadiram, realisades baix el domini de l'Orde del Temple: les torres
circulars bessones i l'aljup de la plaça d'armes en volta de mig
punt en unes mides de 10,65 X 5,20 (mides interiors) i 3,50 metros
d'alçada. Estes obres foren eixecutades en cadiram d'una gran
calitat. (C.Pérez-Olagüe)
![Senderos en Familia - Senderismo en Español Senderos en Familia - Senderismo en Español](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_XbI92ief5KK3f51pc6kWoumg0YeAdwKOADWHwH4hwKu028w5yoVML_4gGnnOcUEGCHtJzN8mA3CrN5xnc1kpj09mYHTvL9m9Q9Z6DlIoqR88cCj0D0wakd-zt3iCqlWrCCujZm2QPj1e/s1600/Bandera-Espa%25C3%25B1a.gif)
TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT
VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I
VALÉNCIA
TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD
VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN
Y VALENCIA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario