Mostrando entradas con la etiqueta Moderada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Moderada. Mostrar todas las entradas

PR-CV 105 Cerro Els Molins a Cova Sabuquera, enllaç en GR-CV 10 - Les Alcubles / PR-CV 105 Cerro Los Molinos a Cueva Sabuquera, enlaza en GR-CV 10 - Alcublas

Les Alcubles / Alcublas




Senders en Familia - Senderisme en ValenciàRuta: 2:30 h. en un total de 7,5 Km's.
Dificultat: Moderada.


El sender part des de el GR-CV 10 entre les localitats de Sacanyet i la Cova Santa a 930 MTS d'altitut.

Part direcció sur cap a la carretera que unix Sacanyet i Les Alcubles, creuem esta per la pista forestal que mos porta en breu a la Cova Sabuquera, seguim per esta pista fins que apleguem a un desvie en el que trobem un pal de direcció, mos indica que prengam el camí cap a Les Alcubles.


Senderos en Familia - Senderismo en EspañolRuta: 2:30 h. en un total de 7,5 Km's.
Dificultad: Moderada.

El sendero parte desde el GR-CV 10 entre las localidades de Sacañet y la Cueva Santa a 930 mts de altitud.
Parte dirección sur hacia la carretera que une Sacañet y Alcublas, cruzamos esta por la pista forestal que nos lleva en breve a la Cueva Sabuquera, seguimos por esta pista hasta que llegamos a un desvio en el que encontramos un poste de dirección, nos indica que tomemos el camino hacia Alcublas. 

Senderisme PR-CV 105 Cerro Els Molins a Cova Sabuquera, enllaç en GR 10 - Les Alcubles. Senderismo PR-CV 105 Cerro Los Molinos a Cueva Sabuquera, enlaza en GR 10 - Alcublas.



Font: Femecv 










TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.



 

PR-CV 57 Barranc del Cint a MontCabrer - Alcoy / PR-CV 57 Barranco del Cint a Montecabrera - Alcoy

Alcoy / Alcoy



Senders en Familia - Senderisme en ValenciàRuta: 8 h. en un total de 21,5 Km's.
Dificultat: Moderada.


Escomencem el sender des de l'agranen del Cint. Aparcarem nostre vehícul en un menut d'escampat que hi ha al passar la fabrica i els posts informatius, seguint per la carretera. El sender escomença adinsant-se entre les parets del barranc, direcció Font de Mariola i refugi del Montcabrer, com indica el pal de direcció situada també al començament. Podem apreciar que en les parets del Barranc del Cint de practica l'escalada, ya que se troben equipades per a la practica d'este deport.



Pugem suaument, passant per una menuda font, una casa i, posteriorment, atra font.



Trobarem un encreuament a l'esquerra a 1.320M., en el qual seguirem per la senda de la dreta. A casi 2.000M. apleguem a un transformador; ací deixem la senda per a continuar per camí asfaltat a l'esquerra. Podem vore en este tram abancaladets de pedra. Al poc trobem un caseriu, a on veem mes senyals, les quals mos indiquen que el sender continua baixant per una senda a la dreta del camí. Mos creuarem en una pista, per la que discorrem poc tram, ya que prendrem atra senda cap a l'esquerra al poc de caminar per formigó.

Uns minuts després veem un pal de direcció que indica que el Mes del Prat se troba a 5'5 KM. pertanyent al sendera PR - CV 160; prendrem esta direcció. Proseguim llaneant i fins i tot baixant suaument, fins que deixem la senda per a trobar un camí, pel seguirem a l'esquerra, passant al costat d'una monumental carrasca. Poc temps després, vorem una senyal de direcció enganyada i una senda a la dreta, alternant llaneo en pujada. Podem observar que la vegetació no es molt densa; hi ha aixara baix, pi i carrasca disperses.



Casi 1 KM. després s'acaba la senda i seguim per un camí a la dreta direcció 320º. Apleguem a una forcall en un pal de senyalisació; a l'esquerra anem cap al Mas el Prat, que se troba a 340 metros de distancia, i a la dreta continuem nostre itinerari.



Podem acostar-mos al Mes del Prat i contemplar l'espectacular carrasca que se troba al seu costat, aixina com vore el panel de Senyalisació del PR-CV 160.



Continuarem pel camí a la dreta per a, posteriorment, fer un canvi brusc de direcció cap a la dreta prenent una senda que baixa entre aterraments, per a després pujar cap a una font; contem 6.040 M. de recorregut en este punt.

Continuem la senda pujant i trobem un encreuament, en el que seguirem per l'esquerra; a pocs metros existix atre encreuament, pel que continuem també per l'esquerra, a partir d'ara llanejant i baixant direcció 100º. Un poc mes avant trobarem la senda que mos portaria cap a la Font de Júlia i Font de Bassiets, mosatros seguirem dret pujant pel barranc en el que mos trobem, cridat el Barranc del Carrascalet.



A 7.750 M. de recorregut terminem d'ascendir el barranc per a trobar el GR - 7, el qual se desvia cap a la dreta, mosatros continuarem per l'esquerra seguint la senda mes visible direcció capdamunt del Montcabrer. Passarem per un encreuament, que prendrem a l'esquerra, ya que si continuarem cap a la dreta seguirem pel PR - CV 37. Baixant de la capdamunt seguirem pel Barranc del paraest direcció 285º per la costera esquerra. A 9.820 M. acaba la senda i trobem un camí i un pal de direcció indicant que cap a la dreta aplegarien al refugi del Montcabrer; mos trobem en la finca privada Foia Ampla. Seguirem cap a l'esquerra, travessant la finca, per a eixir a un camí de pedra i continuar per l'esquerra. A 12.250 apleguem a la Font de l'Arbres, a on podem descansar.

Continuarem pel camí i apleguem a la Font de Mariola, passat pel Mes Rural el Parral, just abans de l'àrea recreativa i d'acampada. Al final de la zona veem un pal informatiu, a on prendrem el camí de l'esquerra just enfront d'este, direcció 130º, l'únic que no està senyalisat en el pal encara que sí en la senyal de PR. Al poc passarem per Casa Mariola, situada a l'esquerra, a on vorem una menuda ermita. A 14.720 trobem atre encreuament, en el qual prendrem el camí cap a la dreta. Es un bonico paisage quan se troben els camps plantats de girasols. Mes avant trobem per una senda cap a la dreta, la prenem per a continuar en la mateixa direcció en la següent forcall. Poc després passarem junt al Mes del Plà per a poc després eixir a un camí, el qual travessarem per a eixir a atre, a on seguirem direcció 130º. Continuarem fins un camí brusc de direcció cap a la dreta, a on al poc veem que ix una senda a ma esquerra, que seguix en eixa direcció seguint a 180º. A pocs metros trobem una senyal alguna cosa confusa en una forcall; seguim a la dreta per a trobar una senda seguida cap a l'esquerra en fites. A 17.410 eixim a un camí; ho seguim fins aplegar a una carretera asfaltada a ma dreta, a on anirem cap a l'esquerra.



Senderos en Familia - Senderismo en EspañolRuta: 8 h. en un total de 21,5 Km's.
Dificultad: Moderada.

Comenzamos el sendero desde el Barran del Cint. Aparcaremos nuestro vehículo en un pequeño descampado que hay al pasar la fábrica y los postes informativos, siguiendo por la carretera. El sendero comienza adentrándose entre las paredes del barranco, dirección Font de Mariola y Refugi del Montcabrer, como indica el poste de dirección situado también al comienzo. Podemos apreciar que en las paredes del Barranc del Cint de practica la escalada, ya que se encuentran equipadas para la práctica de este deporte.

Subimos suavemente, pasando por una pequeña fuente, una casa y, posteriormente, otra fuente.

Encontraremos un cruce a la izquierda a 1.320m., en el cual seguiremos por la senda de la derecha. A casi 2.000m. llegamos a un transformador; aquí dejamos la senda para continuar por camino asfaltado a la izquierda. Podemos ver en este tramo abancalamientos de piedra. Al poco encontramos un caserío, donde vemos más señales, las cuales nos indican que el sendero continúa bajando por una senda a la derecha del camino. Nos cruzaremos con una pista, por la que discurriremos poco tramo, ya que tomaremos otra senda hacia la izquierda al poco de caminar por hormigón.

Unos minutos después vemos un poste de dirección que indica que el Mas del Prat se encuentra a 5'5 km. perteneciente al sender PR - CV 160; tomaremos esta dirección. Proseguimos llaneando e incluso bajando suavemente, hasta que dejamos la senda para encontrar un camino, por el seguiremos a la izquierda, pasando al lado de una monumental encina. Poco tiempo después, veremos una señal de dirección equivocada y una senda a la derecha, alternando llaneo con subida. Podemos observar que la vegetación no es muy densa; hay matorral bajo, pino y carrasca dispersos. 

Casi 1 km. después se acaba la senda y seguimos por un camino a la derecha dirección 320º. Llegamos a una bifurcación con un poste de señalización; a la izquierda vamos hacia el Masd el Prat, que se encuentra a 340 metros de distancia, y a la derecha continuamos nuestro itinerario.

Podemos acercarnos al Mas del Prat y contemplar la espectacular encina que se encuentra a su lado, así como ver el panel de señalización del PR - CV 160.

Continuaremos por el camino a la derecha para, posteriormente, hacer un cambio brusco de dirección hacia la derecha tomando una senda que baja entre aterrazamietnos, para luego subir hacia una fuente; contamos 6.040 m. de recorrido en este punto.

Continuamos la senda subiendo y encontramos un cruce, en el que seguiremos por la izquierda; a pocos metros existe otro cruce, por el que continuamos también por la izquierda, a partir de ahora llaneando y bajando dirección 100º. Un poco más adelante encontraremos la senda que nos llevaría hacia la Fotn de Julia y Font de Bassiets, nosotros seguiremos recto subiendo por el barranco en el que nos encontramos, llamado el Barranc del Carrascalet.

A 7.750 m. de recorrido terminamos de ascender el barranco para encontrar el GR - 7, el cual se desvía hacia la derecha, nosotros continuaremos por la izquierda siguiendo la senda más visible dirección cumbre del Montcabrer. Pasaremos por un cruce, que tomaremos a la izquierda, ya que si continuásemos hacia la derecha seguiríamos por el PR - CV 37. Bajando de la cumbre seguiremos por el Barranco del Paraest dirección 285º por la ladera izquierda. A 9.820 m. acaba la senda y encontramos un camino y un poste de dirección indicando que hacia la derecha llegaríamos al Refugi del Montcabrer; nos encontramos en la finca privada Foia Ampla. Seguiremos hacia la izquierda, atravesando la finca, para salir a un camino de piedra y continuar por la izquierda. A 12.250 llegamos a la Font del Arbres, donde podemos descansar.

Continuaremos por el camino y llegamos a la Font de Mariola, pasado por el Mas Rural el Parral, justo antes del área recreativa y de acampada. Al final de la zona vemos un poste informativo, donde tomaremos el camino de la izquierda justo enfrente de éste, dirección 130º, el único que no está  señalizado en el poste aunque sí con la señal de PR. Al poco pasaremos por Casa Mariola,  situada a la izquierda, donde veremos una pequeña ermita. A 14.720 encontramos otro cruce, en el cual tomaremos el camino hacia la derecha. Es un bonito paisaje cuando se encuentran los campos plantados de girasoles. Más adelante encontramos por una senda hacia la derecha, la tomamos para continuar en la misma dirección en la siguiente bifurcación. Poco después pasaremos junto al Mas del Plá para poco después salir a un camino, el cual atravesaremos para salir a otro, donde seguiremos dirección 130º. Continuaremos hasta un camino brusco de dirección hacia la derecha, donde al poco vemos que sale una senda a mano izquierda, que sigue en esa dirección siguiendo a 180º. A pocos metros encontramos una señal algo confusa en una bifurcación; seguimos a la derecha para encontrar una senda enseguida hacia la izquierda con hitos. A 17.410 salimos a un camino; lo seguimos hasta llegar a una carretera asfaltada a mano derecha, donde iremos hacia la izquierda.



Font: Femecv 










TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.



 

PR-CV 133 Parc del Romeral a Ermita de Barxell - Alcoy / PR-CV 133 Parque del Romeral a Ermita de Barxell - Alcoy

Alcoy / Alcoy



Senders en Familia - Senderisme en ValenciàRuta: 2:30 h. en un total de 8,5 Km's.
Dificultat: Moderada.


 
El PR-CV 133 s'inicia en el Parage del preventori en l'àrea Recreativa Font de Moia, junt en el GR 7 ascendint pel riera i barranc de Ferri o de Moia , passant prop de l'urbanisació Baradello de Moya, se seguix per senda fins trobar la pista o camí dels Pedreres, que prendrem a la dreta la seguim passant pel menjable de Buitres, també cridat Proyecte Canyet.



En este punt se unix el PR-CV 133.1 que passem a descriure:



Este variant s'inicia l'el Parc del Romeral junt en el SL-CV 25.4 i conjuntament van ascendint pel parage dels Llançols, fins la Bassa del Preventori, creuant la carretera seguim per l'àrea recreativa de Sant Cristòfol, junt a la Font del Coent, seguim la senda a la dreta passant per un pont de fusta sobre un barranquet, se seguix ascendint per la senda o camí dels Llançols fins la Creu de Sant Cristòfol i Ermita del mateix nom.



Es en este punt que abandonem el SL-CV 25.4 que se va a l'esquerra mosatros continuem al front enfilant el bort del Barranc del Cint per l'Alt dels Pedreres, descendint fins aplegar al menjable de Buitres o Proyecte Canyet, a on ya se unix en el Sender PR-CV 133 seguint abdós el mateix recorregut.

A partir d'este punt se seguix per la pista passant pel parage de Penjamo (casa de pedra de Cantells), deixem la pista per una senda a la dreta que mos descendix fins la Ctra. i Via Pecuària d'Els Casetes, la creuem i seguim per la senda que va casi paralela a dita via pecuària, tenint a la dreta el Mes del Pija.



La senda mos porta fins el Parage del Sargent en el Mes i Urbanisació del mateix nom, seguim pel camí principal de l'Urbanisació fins desembocar a través d'una menuda senda en la Ctra. CV 794.



Seguirem un bon tram a la dreta per la carretera, fins una curva molt tancada que l'acurtem travessant la Rambla del Saladurer, remontem a la Ctra. se seguix a l'esquerra i a pocs metros la deixem per a prendre a l'esquerra. la pista dels Comellars en la Costera dels Rates.



Se seguix unes voltes per pista i les mes per senda fins aplegar a les Pedreres de Pedrer dels Comellars se seguix per pista a l'esquerra passant a l'atre costat de la porta que tanca l'accés a les pedreres, ya per pista descendirem passant pel Mes del Cantà , Mes de l'Arbre, aplegant al Molí del Marques o de la Penya.



Se creua la Ctra. CV 795, a on en companyia del GR 7 i del PR-CV 160 alcancem en pocs metros l'Ermita de Barxell lloc de finalisació d'este Sender.



Senderos en Familia - Senderismo en Español Ruta: 2:30 h. en un total de 8,5 Km's.
Dificultad: Moderada.

El PR-CV 133 se inicia en el Paraje del Preventori en el Área  Recreativa Font de Moia, junto con el GR 7 ascendiendo por el arroyo y barranco de Ferri o de Moia , pasando cerca de la urbanización Baradello de Moya, se sigue por senda hasta encontrar la pista o Camí de les Pedreres, que tomaremos a la derecha la seguimos pasando por el comedero de Buitres, también llamado Proyecto Canyet.

En este punto se une el PR-CV 133.1 que pasamos a describir:

Esta variante se inicia el el Parque del Romeral junto con el SL-CV 25.4 y conjuntamente van ascendiendo por el paraje dels Llençols, hasta la Bassa del Preventori, cruzando la carretera seguimos por el Área recreativa de Sant Cristofol, junto a la Font de la Hortera, seguimos la senda a la der. pasando por un puente de madera sobre un barranquito, se sigue ascendiendo por la senda o camino dels Llençols hasta la Cruz de Sant Cristofol y Ermita del  mismo nombre.

Es en este punto que abandonamos el SL-CV 25.4 que se va a la izq. nosotros continuamos al frente enfilando el borde del Barranc del Cint por el Alt de les Pedreres, descendiendo hasta llegar al comedero de Buitres o Proyecto Canyet, donde ya se une con el Sendero PR-CV 133 siguiendo ambos el mismo recorrido.

A partir de este punto se sigue por la pista pasando por el paraje de Pénjamo (casa de piedra de Canteros), dejamos la pista por una senda a la der. que nos desciende hasta la Ctra. y Vía Pecuaria de Les Casetes, la cruzamos y seguimos por la senda que va casi paralela a dicha vía pecuaria, teniendo a la der. el Mas del Puntal.

La senda nos lleva hasta el Paraje del Sargento con el Mas y  Urbanización del mismo nombre, seguimos por el Cº principal de la Urbanización hasta desembocar a través de una pequeña senda en la Ctra. CV 794.

Seguiremos un buen tramo a la der. por la carretera, hasta una curva  muy cerrada que la acortamos atravesando la Rambla del Saladurer, remontamos a la ctra. se sigue a la izq. y a pocos metros la dejamos para tomar a la izq. la pista dels Comellars en la Costera de les Rates.

Se sigue unas veces por pista y las mas por senda hasta llegar a las Canteras de Pedrera dels Comellars se sigue por pista a la izq. pasando al otro lado de la puerta que cierra el acceso a las canteras, ya por pista descenderemos pasando por el Mas del Cantó ,  Mas del Arbre, llegando al Molí del Marqués o de la Peña.

Se cruza la Ctra. CV 795, donde en compañía del GR 7 y del PR-CV 160 alcanzamos en pocos metros la Ermita de Barxell lugar de finalización de este Sendero.



Font: Femecv 










TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.


PR-CV 132 El Moliner a Els Plans - Alcoy / PR-CV 132 El Molinar a Los Planos - Alcoy

Alcoy / Alcoy



Senders en Familia - Senderisme en ValenciàRuta: 4 h. en un total de 12 Km's.
Dificultat: Moderada.


S'inicia des de el parage del moliner al final del carrer i carretera del mateix nom, junt a un depòsit de material de construcció municipal prop del Riu que li dona nom i a on existixen numeroses industries pioneres d'Alcoy la majoria en desous, seguim per camí paralel al riu entre bancals d'oliveres i armelers, fins travessar-ho junt en el sender SL-CV 25.1, passant per l'imponent obra de la Font del Moliner fi d'este sender local. per a eixir a la Ctra. N- 340 que creuem per a dirigir-mos a la Venda Saltera que tenim enfront.



Pel seu lateral enfilem un camí en ascens que passa per la casa Forestal Nº 9 , a on s'inicia el SL-CV 25.8 que seguim ya per senda fins que poc després deixarem a l'izq. la senda que se porta el Sender SL seguim a la dreta ascendint fins la plataforma del Ferrocarril inconclòs d'Agost a Alcoy, que prendrem a l'izq. a continuació travessarem varis túnels ( el primer de 917 M.) allumenats, que mos desembocaren en el parage de l'Estepar.



Deixem la Via verda i prendrem el Camí a l'izq. i després a la Der. mos porta al Club de Tenis d'Alcoy, es un camí asfaltat que poc després se convertix de terra, en el parage del Regadiu, a on un pal mos torna a informar , també hi ha un indicador al Jaciment Iber del Puig (opcional) per a embocar la pujada per la Costera de la Mare de Deu que ya sense perduda mos situarà en el Cim Dels Plans final del recorregut llineal. Fins este punt aplega també en el seu tram final el PR-CV 170 des de Xixona



La volta pot ser pel mateix trayecte de vinguda.



Senderos en Familia - Senderismo en EspañolRuta: 4 h. en un total de 12 Km's.
Dificultad: Moderada.


Se inicia desde el paraje del Molinar al final de la calle y carretera del mismo nombre, junto a un depósito de material de construcción municipal cerca del Río que le da nombre y donde existen numerosas industrias pioneras de Alcoi la mayoría en deshuso, seguimos por camino paralelo al río entre bancales de olivos y almendros, hasta atravesarlo junto con el sendero SL-CV 25.1, pasando por la imponente obra de la Font del Molinar fin de este sendero local. para salir a la Ctra. N- 340 que cruzamos para dirigirnos a la Venta Saltera que tenemos enfrente.
Por su lateral enfilamos un camino en ascenso que pasa  por la casa Forestal nº 9 , donde se inicia el SL-CV 25.8 que seguimos ya  por senda hasta que poco después  dejaremos  a la izq. la senda que se lleva el Sendero SL seguimos a la derecha ascendiendo hasta la plataforma del Ferrocarril inconcluso de Agost a Alcoi, que tomaremos a la izq. a continuación atravesaremos varios  túneles  ( el primero de 917 m.)  iluminados, que nos desembocaran en el paraje del Estepar.

Dejamos la Vía verde y tomaremos el Cº  a la izq.  y luego a la der.que nos lleva al Club de Tenis de Alcoi, es un camino asfaltado que poco después se convierte de tierra, en el paraje del Regadiu, donde un Panel nos vuelve a informar , también hay un indicador al Yacimiento Íbero del Puig (opcional) para embocar la subida por la Costera de la Mare de Deu  que ya sin perdida nos situará en la Cima dels Plans final del recorrido lineal. Hasta este punto llega también en su tramo final el PR-CV 170 desde Jijona

La vuelta puede ser por el mismo trayecto de venida.


PR-CV 132 Senderisme El Moliner a Els Plans - Alcoy / PR-CV 132 Senderismo El Molinar a Los Planos - Alcoy



Font: Femecv 










TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.



SL-CV 90 Passeig per voltant de l'Alcora - L'Alcora / SL-CV 90 Paseo alrededor de Alcora - Alcora

L'Alcora / Alcora


Senders en Familia - Senderisme en ValenciàRuta: 2:30 h. en un total de 8 Km's.
Dificultat: Moderada.


El sender te el seu inici en els jardins de la Vil, en la part atrassera de l'Ajuntament, seguint la C/ de la Bassa per la dreta fins el final de la mateixa a on comença el conegut “passeig de baix de la Vil” camí que rodeja l'escarpat caixco antic de L’Alcora.

El sender travessa una zona sense urbanisar fins la C/ de la senda Horts i remontat la C/ País Valencià fins la C/ Font Nova que prenem a la dreta per a baixar pel passeig de peatons que mos conduïx a la Font del mateix nom (S XVIII), recentment rehabilitada.

Creuem el Barranc de Sant Vicent, junt al llavador i ho remontem per un cami que passa pel molí nou o de Matraca i que enllaça en el PR-CV 120 “Ruta dels Ermites de L’Alcora” i que seguirem un tram fins que el PR se desvia per una senda a l'esquerra i nostre sender continu pel caixer del Barranc, passant per la font de de Sant Vicent abans d'aplegar a l'àrea recreativa a on enllacem en el PR-CV 120. En la part alta trobem l'Ermita de Sant Vicent (S. XVI-XVII).

De nou els dos senders se separen. Seguim pel camí de la dreta per a als pocs metros prendre un ramal que ascendix a ma esquerra. Abans d'aplegar a una curva tancada, el sender continu per una senda a la dreta entre pinades i terraces de pedra en sec que mos conduïx fins la part alta a on trobem el Camí de Llucena i el PR-CV 120.

Ara descendim juntament en el PR, del que encara mos separarem i unirem fins 3 voltes abans d'aplegar a l'ermita de Sant Cristòfol. Seguirem sempre el camí principal, fins l'urbanisació Mont Sant Cristòfol a on seguirem per l'esquerra la carretera que porta fins l'ermitori (S. XVII i restants del fortí de la 3ª guerra carlista).

Des de la pròpia ermita baixem per un camí habilitat fins l'ermita del Calvari (S. XVIII) a on destaca el mural de taulellets de la seua fachada.

Baixem pel viacrucis i seguim per la C/ Calvari fins la plaça d'Espanya per a seguir per la C/ Vall fins la Plaça de la Sanc a on trobem la capella i el portal de Marc, un dels antics accessos al clos amurallat de L’Alcora. Seguim per la C/ del venerable Bertran fins la plaça de l'iglésia per a baixar per la C/ Cavallers i creuar pel Portal de Verdana per a eixir a la C/ de la Bassa, inici de nostre recorregut.


Senderos en Familia - Senderismo en EspañolRuta: 2:30 h. en un total de 8 Km's.
Dificultad: Moderada.

El sendero tiene su inicio en los jardines de la Vila, en la parte trasera del Ayuntamiento, siguiendo la C/ de la Balsa por la derecha hasta el final de la misma donde empieza el conocido “Passeig de baix de la Vila” camino que rodea el escarpado casco antiguo de l’Alcora.

El sendero atraviesa una zona sin urbanizar hasta la C/ de la senda Horts y remontado la C/ País Valencià hasta la C/ Font Nova que tomamos a la derecha para bajar por el paseo peatonal que nos conduce a la Fuente del mismo nombre (s XVIII), recientemente rehabilitada.

Cruzamos el Barranco de San Vicente, junto al lavadero y lo remontamos por un camino que pasa por el Molí nou o de Matraca y que enlaza con el PR-CV 120 “Ruta de les ermites de l’Alcora” y que seguiremos una tramo hasta que el PR se desvía por una senda a la izquierda y nuestro sendero continua por el cauce del Barranco, pasando por la fuente de de Sant Vicent antes de llegar al área recreativa donde enlazamos con el PR-CV 120. En la parte alta encontramos la Ermita de Sant Vicent (s. XVI-XVII).

De nuevo los dos senderos se separan. Seguimos por el camino de la derecha para a los pocos metros tomar un ramal que asciende a mano izquierda. Antes de llegar a una curva cerrada, el sendero continua por una senda a la derecha entre pinares y terrazas de piedra en seco que nos conduce hasta la parte alta donde encontramos el camí de LLucena y el PR-CV 120.

Ahora descendemos juntamente con el PR, del que todavía nos separaremos y uniremos hasta 3 veces antes de llegar a la ermita de San Cristobal. Seguiremos siempre el camino principal, hasta la urbanización Monte San Cristóbal donde seguiremos por la izquierda la carretera que lleva hasta el ermitorio (s. XVII y restos del fortín de la 3ª guerra carlista).

Desde la propia ermita bajamos por un camino habilitado hasta la ermita del Calvario (s. XVIII) donde destaca el mural de azulejos de su fachada.

Bajamos por el viacrucis y seguimos por la C/ Calvario hasta la plaza de España para seguir por la C/ Vall hasta la Plaza de la Sang donde encontramos la capilla y el portal de Marco, un de los antiguos accesos al recinto amurallado de l’Alcora. Seguimos por la C/ del venerable Bertrán hasta la plaza de la iglesia para bajar por la C/ Cavallers y cruzar por el Portal de Verdana para salir a la C/ de la Balsa, inicio de nuestro recorrido.

Senderisme SL-CV 90 Passeig per voltant de l'Alcora - L'Alcora. / Senderisme SL-CV 90 Paseo alrededor de Alcora - Alcora.







Font: Femecv 










TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.



Sender Tranc del Llop - Alcàntera / Sendero Tranco del Lobo - Alcántara de Júcar

Alcàntera / Alcántara de Júcar





Senders en Familia - Senderisme en ValenciàRuta: 6 h. en un total de 28 Km's.
Dificultat: Moderada.


Se part d'Alcàntera des de la carretera comarcal 3201, ascendint per la C/ Batà en direcció NE.

Forcall. Seguim a la dreta, per una pronunciada pendent.

Deixem el carrer que portem per a agarrar una senda que ix a la dreta, entre cases, i puja cap a un pinada de repoblament en la costera. Pronte la senda canvia de direcció i gira cap al S.

La senda se bifurca. Continuem per l'esquerra un zigzaguejant ascens per la costera. L'elevada pendent i pedregóses del terreny dificulten este tram inicial de la ruta.

Passem baix el tendit elèctric que, un poc mes avant, tornarem a creuar. Caminem entre pinada escampe de pi carrasca i aixara molt fragmentat d'espart, argilaga, boj, espígol, garguller negre, etc.

Des d'una curva de nostre recorregut vorem una panoràmica d'Alcàntera, a on destaca el seu prominent castell que ya queda baix nostra altitut. Al SW, en lo alt de la costera, veem el llogaret de Cases del Cerro. L'acció erosiva de l'aigua borra el traçat de la senda en este tram.

Alcancem la pla en el parage de “L'Armeler”, junt al tendit elèctric. Proseguim en direcció SE, seguint les traces del guanyat i anem vorejant el gran Barranc de la Noguera (a nostra dreta). Uns metros mes avant, la senda se convertix en camí.

Apleguem a la “Casella de Moneder”, en un corral de murs de pedra. Panoràmica del barranc en la seua confluència en la Vall del Xúquer. Seguim pel “Camí d' Alcàntera a Ayora”. Este punt es l'inici de la ruta per a cicloturisme.

Casella de recent construcció.

Passem junt a atra casella i un refugi en murs de pedra, a on acovilar-mos en cas de pluja.

Grup de cases en murs de pedra i algun corral recentment edificat.

Forcall, junt a un menut pou de pedra. Seguim per l'esquerra, iniciant un llauger ascens. El camí de la dreta conduïx cap al parage de “El Gat” (a uns 600 M), a on se pot contemplar una panoràmica de la capçalera del barranc.

Després de passar les ultimes cases, ix un camí a l'esquerra cap al parage de “Els Torilejos”. Continuem per la dreta. Caminem entre terres de llabor esguitades en armelers.

Un mosaic de cultius entapissen la pla: armelers, oliveres, vinyes i pedregósos camps de llabor. A la dreta queda el parage de “Pumarejos”.

Al passar un camí que mos ix a la dreta, aplegarem a una forcall, junt a un llidoner. Seguim per l'esquerra en direcció NE.

Ix a l'esquerra el camí cap al cementeri de La Gila. Seguim dret cap al llogaret que ya vorem al front.

Encreuament de camins. Girem a l'esquerra, flanquejats per un mur de pedra, cap a les primeres cases. Un poc mes avant, junt a un corral en murs de pedra, ix un camí a l'esquerra d'ah on part una senda que descendix cap a la capçalera del Barranc de la Font o del Gat, a on se localisa l'antic llavador públic (actualment en enrunes).

Apleguem a La Gila per la C/ de l'Om, junt a la plaça del camins. Continuem per la C/ Sant Antoni o de l'Ermita.

Girem a la dreta per a aplegar fins el depòsit de l'aigua, baix el que se situa una font a on poder refrescar-mos. Proseguim nostre recorregut per la C/ de la Plaça, en direcció Este.

Deixem l'asfalt per a continuar, en la mateixa direcció, pel “Camí de les Cases del Comte” que seguix de front. Una flecha indicativa reflexa la distancia fins la Colonia Santa Roman. Després de passar junt al Centre Social, abandonem el llogaret.

Passem junt a les eres, a on observem uns antics pous, ya en descostum.

Ix un camí a la dreta. Seguim de front.

Forcall. Continuem per la dreta.

Forcall. Seguim per l'esquerra.

Ix atre camí a la dreta. Continuem a l'esquerra, pel camí principal.

El camí creua la vagada del Barranc de la Retor, en la seua capçalera.

Al passar entre camps d'ahrmelers, ix un camí a l'esquerra, cap al “Corral del Correu”. Seguim per la dreta, caminant per la pla entre camps cerealistes de secà.

Cap a la dreta, en direcció SE, observem les suaus elevacions del “Cabeç” (871 M).

Un camí creua el que portem. Seguim de front.

Ix un camí cap a l'esquerra, que borda un pinada. Seguim pel camí que portem i mos porta per un mosaic de camps cultivats, vinyes i menudes taques de pinada.

Entre els camps cultivats, sobreviuen alguns eixemplars de carrasca en bon port, testics relicticos del païsage vegetal potencial en la zona. Al front, ya vorem Cases del Comte.

Forcall. Seguim de front, cap al interior del llogaret.

Apleguem a Cases del Comte, a l'alçada de la Colonia Santa Roman. A nostra dreta queda l'Ermita. Proseguim el

recorregut girant a l'esquerra i voregem l'edificació de la Colonia per a, seguidament, eixir del llogaret cap a la dreta flanquejant una gran nau ganadera en abeurador.

Després de passar la llaugera foya d'un barranc, el camí mos adinsa en una menuda taca de pinada.

Camí privat a l'esquerra. Seguim per la dreta.

Observem una construcció de pedra en forma de menut chozo a nostra esquerra, junt a atre camí privat. Seguim de front, abandonant el pinada.

Forcall. A la dreta ix un camí poc marcat.

Continuem per l'esquerra el camí principal, que canvia la direcció de nostre recorregut cap al NE.

Passem junt a atra construcció de pedra, possible viver per a conills, junt a varis montons que queden a l'esquerra. El camí discorre entre pinada i camps cultivats.

En este punt del traçat iniciem el descens cap a la vall del Xúquer. Deixem la pla per a adinsar-mos en un dens pinada de pi carrasca, en abundant aixara d'espècies autòctones: coscolla, ginebre, sabina mora o Negral, garguller negre, romer, llentiscle, boj, destaranyinadora, etc.

En el descens, escomencem a vore les impressionants panoràmiques que mos oferix la vall del Xúquer.

Apleguem a una forcall. Seguim el camí forestal per l'esquerra, incorporant-mos al traçat de la Ruta de la Vall del Xúquer. El camí de la dreta, en una cadena que impedix el pas de vehículs de motor, borda l'impressionant “Barranc de Mingo Andreu”.

Caminem per costeres entapissades en un frondós pinada que, en vagadas de major ombrienca, enriquix la varietat d'espècies autòctones del sotobosque: terebint, lloreral, milbort, etc.

Ix un camí a la dreta. Continuem de front nostre descens zigzaguejant per la pista forestal.

Eixim a un camí asfaltat pel que seguirem cap a l'esquerra. A la dreta el camí conduïx cap a “El Tranc del Llop”, parage a on se situa un conjunt d'edificacions abandonades (a uns 200 M), i continua descendint per a creuar el riu.

Passem junt a una represa del riu, d'ah on part un canal. En este punt, ix una menuda senda des d'ah on podem observar el riu.

Abric rocós a l'esquerra (refugi improvisat per a pluges).

El camí discorre per la marge dreta del Xúquer, baix la vegetació del bosc de ribera (chops, albers blancs, fleixos, etc.) i els pins carrasques que entapissen les costeres.

Passem junt al Central Hidroelèctrica de “El Bosc”, en la marge contraria del riu. Seguim dret.

Forcall. Abandonem l'asfalt per a continuar per l'esquerra cap al “Centre Eqüestre” de Les Rochas.

A nostra dreta queda el pont que creua el Xúquer i proseguix el camí asfaltat cap a Tolosa per la marge esquerra (es el traçat alternatiu per a cicloturisme).

Passem junt a una represa del riu, en el parage “Don Benet”.

El camí creua un barranc, ascendint llaugerament.

Apleguem a les Rochas, a l'alçada de "Centre Eqüestre".

Després de un breu reces per a descansar i gojar del parage, proseguim nostre recorregut prenent la senda que discorre per la costera, en direcció NW i per la que caminarem remontant el curs fluvial. A lo llarc d'este tram, el Xúquer discorre per una vall tancada, en costeres d'abrupta pendent i prominents tallats rocosos en la seua part superior.

Després de un llauger ascens, passem junt a una menuda cova i corral, al peu del tallat rocós. La senda es estreta i de ferm pedregós. Caminem baix un pinada de pi carrasca, a on podem observar alguns menuts quejigos dispersos, entre l'abundant i variat aixara.

En la costera de la marge contraria, en escassa coberta vegetal, s'observen processos d'intens abarrancament.

Després de una menuda pujada, la senda descendix cap al fondo d'un barranc de grans dimensions, el “Barranc de la Retor”, zigzaguejant entre menudes terraces en oliveres i granats.

En la costera del barranc observem una antiga casa de camp (en enrunes).

Creuem el barranc per un dic de pedra.

Passem junt a les enrunes d'atra casa de camp, a la dreta.

Després de superar un tram ascendent i de major pedregoses, vorem la presa de Tolosa. Iniciem un suau descens.

Passem baix un quejigo de gran port. La configuració tancada de la vall possibilita el desenroll d'esta espècie, mes exigent respecte a les condicions ambientals d'humitat.

Després de un llauger ascens i superar la vagada d'un menut barranc, se veu el poble de Tolosa. La senda inicia un suau descens.

Baix nostres peus queda la presa de Tolosa, en el caixer del riu.

S'incorpora una senda per la dreta. Seguim de front.

S'incorpora atra senda per l'esquerra. Continuem dret.

Eixim al “Camí de la Vereda de Tolosa”, pel que girem a la dreta encaminant-mos cap al pont.

Passem sobre el pont que creua el riu.

Al passar el pont, eixim del camí per a agarrar una senda que ix a la dreta i que puja entre unes oliveres.

Eixim a la carretera, per la que continuem a la dreta.

Apleguem a Tolosa, junt a la font situada al bort de la carretera, a l'ombra d'un gran bananer. Després de un reces per a refrescar-mos i passejar pel llogaret, proseguirem el recorregut retornant cap al embassament.

Deixem arrere les ultimes cases del poble i abandonem la carretera, prenent la senda que ix a l'esquerra, entre les oliveres, per a creuar el riu.

Al passar el pont, continuarem cap a la dreta pel “

Camí de la Vereda de Tolosa”.

Passem junt a unes cases en enrunes. Uns metros mes avant, passem junt a un mur de pedra en una antiga era, a on podem observar una menuda cavitat en porta d'arc (possiblement utilisada com almacenillo).

En este punt del camí, mos adinsem en zona de pinada.

A nostra esquerra observem un “abric” rocós.

Ix un camí a la dreta. Continuem de front, creuant una rambla per a anar ascendint una pronunciada pendent.

Creuem un barranc. Caminem per una zona d'ombrienca, entre pinada en un variat sotobosque. Des d'este punt, vorem el bell traçat sinuós que dibuixa el riu, entre les abruptes i rocoses costeres de la vall.

Ix una senda a la dreta. Proseguim de front descendint llaugerament. Uns metros mes avant, ix atra senda a la dreta, continuem dret.

Ix un camí a la dreta que descendix cap a les menudes hortes de la marge del riu. Continuem de front.

Passem baix unes cornises rocoses (¡precaució en possibles desprendiments!).

Ix un camí a la dreta, seguim nostra marcha cap a l'esquerra. Un poc mes avant, mos eixiran atres estrets camins a la dreta que descendixen cap al riu. Proseguirem cap a l'esquerra. Caminem entre oliveres i pinada repoblat de Pi carrasca.

Apleguem a les primeres cases del poble. A nostra dreta, en el caixer del riu se situa l'Estació d'aforament de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En la marge contraria podem observar les instalacions del camping. Al front, en el cim del cerro vorem les cases de Les Eres.

Apleguem a l'asfalt del carrer Omar. En este punt abandonem el “Camí de la Vereda de Tolosa”.

Finalisem nostre recorregut en Alcàntera, a l'alçada del Centre Cultural.



Senderos en Familia - Senderismo en Español
Ruta: 6 h. en un total de 28 Km's.
Dificultat: Moderada.


Se parte de Alcalá del Júcar desde la carretera comarcal 3201, ascendiendo por la c/ Batán en dirección NE.
Bifurcación. Seguimos a la derecha, por una pronunciada pendiente.
Dejamos la calle que traemos para coger una senda que sale a la derecha, entre casas, y sube hacia un pinar de repoblación en la ladera. Pronto la senda cambia de dirección y gira hacia el S.
La senda se bifurca. Continuamos por la izquierda un zigzagueante ascenso por la ladera. La elevada pendiente y pedregosidad del terreno dificultan este tramo inicial de la ruta.
Pasamos bajo el tendido eléctrico que, un poco más adelante, volveremos a cruzar. Andamos entre pinar disperso de pino carrasco y matorral muy fragmentado de esparto, aliaga, boj, espliego, espino negro, etc.
Desde una curva de nuestro recorrido divisamos una panorámica de Alcalá del Júcar, donde destaca su prominente castillo que ya queda bajo nuestra altitud. Al SW, en lo alto de la ladera, vemos la aldea de Casas del Cerro. La acción erosiva del agua borra el trazado de la senda en este tramo.
Alcanzamos la llanura en el paraje de “El Almendro”, junto al tendido eléctrico. Proseguimos en dirección SE, siguiendo las trazas del ganado y vamos bordeando el gran Barranco de la Noguera (a nuestra derecha). Unos metros más adelante, la senda se convierte en camino.
Llegamos a la “Casilla de Monedero”, con un corral de muros de piedra. Panorámica del barranco en su confluencia con el Valle del Júcar. Seguimos por el “Camino de Alcalá del Júcar a Ayora”. Este punto es el inicio de la ruta para cicloturismo.
Casilla de reciente construcción.
Pasamos junto a otra casilla y un refugio con muros de piedra, donde guarecernos en caso de lluvia.
Grupo de casas con muros de piedra y algún corral recientemente edificado.
Bifurcación, junto a un pequeño pozo de piedra. Seguimos por la izquierda, iniciando un ligero ascenso. El camino de la derecha conduce hacia el paraje de “El Tollo” (a unos 600 m), donde se puede contemplar una panorámica de la cabecera del barranco.
Tras pasar las últimas casas, sale un camino a la izquierda hacia el paraje de “Los Torilejos”. Continuamos por la derecha. Andamos entre tierras de labor salpicadas con almendros.
Un mosaico de cultivos tapizan la llanura: almendros, olivos, viñas y pedregosos campos de labor. A la derecha queda el paraje de “Pumarejos”.
Al pasar un camino que nos sale a la derecha, llegaremos a una bifurcación, junto a un almez. Seguimos por la izquierda en dirección NE.
Sale a la izquierda el camino hacia el cementerio de La Gila. Seguimos recto hacia la aldea que ya divisamos al frente.
Cruce de caminos. Giramos a la izquierda, flanqueados por un muro de piedra, hacia las primeras casas. Un poco más adelante, junto a un corral con muros de piedra, sale un camino a la izquierda de donde parte una senda que desciende hacia la cabecera del Barranco de la Fuente o del Tollo, donde se localiza el antiguo lavadero público (actualmente en ruinas).
Llegamos a La Gila por la c/ del Olmo, junto a la plaza del frontón. Continuamos por la c/ San Antonio o de la Ermita.
Giramos a la derecha para llegar hasta el depósito del agua, bajo el que se sitúa una fuente donde poder refrescarnos. Proseguimos nuestro recorrido por la c/ de la Plaza, en dirección Este.
Dejamos el asfalto para continuar, en la misma dirección, por el “Camino de las Casas del Conde” que sigue de frente. Una flecha indicativa refleja la distancia hasta la Colonia San Román. Tras pasar junto al Centro Social, abandonamos la aldea.
Pasamos junto a las eras, donde observamos unos antiguos pozos, ya en desuso.
Sale un camino a la derecha. Seguimos de frente.
Bifurcación. Continuamos por la derecha.
Bifurcación. Seguimos por la izquierda.
Sale otro camino a la derecha. Continuamos a la izquierda, por el camino principal.
El camino cruza la vaguada del Barranco del Cura, en su cabecera.
Al pasar entre campos de almendros, sale un camino a la izquierda, hacia el “Corral del Correo”. Seguimos por la derecha, andando por la llanura entre campos cerealistas de secano.
Hacia la derecha, en dirección SE, observamos las suaves elevaciones del “Cabezo” (871 m).
Un camino cruza el que llevamos. Seguimos de frente.
Sale un camino hacia la izquierda, que bordea un pinar. Seguimos por el camino que traemos y nos lleva por un mosaico de campos cultivados, viñas y pequeñas manchas de pinar.
Entre los campos cultivados, sobreviven algunos ejemplares de encina con buen porte, testigos relícticos del paisaje vegetal potencial en la zona. Al frente, ya divisamos Casas del Conde.
Bifurcación. Seguimos de frente, hacia el interior de la aldea.
Llegamos a Casas del Conde, a la altura de la Colonia San Román. A nuestra derecha queda la Ermita. Proseguimos el
recorrido girando a la izquierda y bordeamos la edificación de la Colonia para, seguidamente, salir de la aldea hacia la derecha flanqueando una gran nave ganadera con abrevadero.
Tras pasar la ligera hondonada de un barranco, el camino nos adentra en una pequeña mancha de pinar.
Camino privado a la izquierda. Seguimos por la derecha.
Observamos una construcción de piedra con forma de pequeño chozo a nuestra izquierda, junto a otro camino privado. Seguimos de frente, abandonando el pinar.
Bifurcación. A la derecha sale un camino poco marcado.
Continuamos por la izquierda el camino principal, que cambia la dirección de nuestro recorrido hacia el NE.
Pasamos junto a otra construcción de piedra, posible vivar para conejos, junto a varios montones que quedan a la izquierda. El camino discurre entre pinar y campos cultivados.
En este punto del trazado iniciamos el descenso hacia el valle del Júcar. Dejamos la llanura para adentrarnos en un denso pinar de pino carrasco, con abundante matorral de especies autóctonas: coscoja, enebro, sabina mora o negral, espino negro, romero, lentisco, boj, escobón, etc.
En el descenso, comenzamos a divisar las impresionantes panorámicas que nos ofrece el valle del Júcar.
Llegamos a una bifurcación. Seguimos el camino forestal por la izquierda, incorporándonos al trazado de la Ruta del Valle del Júcar. El camino de la derecha, con una cadena que impide el paso de vehículos de motor, bordea el impresionante “Barranco de Mingo Andrés”.
Andamos por laderas tapizadas con un frondoso pinar que, en vaguadas de mayor umbría, enriquece la variedad de especies autóctonas del sotobosque: terebinto, durillo, madreselva, etc.
Sale un camino a la derecha. Continuamos de frente nuestro descenso zigzagueante por la pista forestal.
Salimos a un camino asfaltado por el que seguiremos hacia la izquierda. A la derecha el camino conduce hacia “El Tranco del Lobo”, paraje donde se sitúa un conjunto de edificaciones abandonadas (a unos 200 m), y continúa descendiendo para cruzar el río.
Pasamos junto a una represa del río, de donde parte un canal. En este punto, sale una pequeña senda desde donde podemos observar el río.
Abrigo rocoso a la izquierda (refugio improvisado para lluvias).
El camino discurre por la margen derecha del Júcar, bajo la vegetación del bosque de ribera (chopos, álamos blancos, fresnos, etc.) y los pinos carrascos que tapizan las laderas.
Pasamos junto a la Central Hidroeléctrica de “El Bosque”, en la margen contraria del río. Seguimos recto.
Bifurcación. Abandonamos el asfalto para continuar por la izquierda hacia el “Centro Ecuestre” de Las Rochas.
A nuestra derecha queda el puente que cruza el Júcar y prosigue el camino asfaltado hacia Tolosa por la margen izquierda (es el trazado alternativo para cicloturismo).
Pasamos junto a una represa del río, en el paraje “Don Benito”.
El camino cruza un barranco, ascendiendo ligeramente.
Llegamos a las Rochas, a la altura de "Centro Ecuestre".
Tras un breve receso para descansar y disfrutar del paraje, proseguimos nuestro recorrido tomando la senda que discurre por la ladera, en dirección NW y por la que andaremos remontando el curso fluvial. A lo largo de este tramo, el Júcar discurre por un valle cerrado, con laderas de abrupta pendiente y prominentes cortados rocosos en su parte superior.
Tras un ligero ascenso, pasamos junto a una pequeña cueva y corral, al pie del cortado rocoso. La senda es estrecha y de firme pedregoso. Andamos bajo un pinar de pino carrasco, donde podemos observar algunos pequeños quejigos dispersos, entre el abundante y variado matorral.
En la ladera de la margen contraria, con escasa cubierta vegetal, se observan procesos de intenso abarrancamiento.
Tras una pequeña subida, la senda desciende hacia el fondo de un barranco de grandes dimensiones, el “Barranco del Cura”, zigzagueando entre pequeñas terrazas con olivos y granados.
En la ladera del barranco observamos una antigua casa de campo (en ruinas).
Cruzamos el barranco por un dique de piedra.
Pasamos junto a las ruinas de otra casa de campo, a la derecha.
Después de superar un tramo ascendente y de mayor pedregosidad, divisamos la presa de Tolosa. Iniciamos un suave descenso.
Pasamos bajo un quejigo de gran porte. La configuración cerrada del valle posibilita el desarrollo de esta especie, más exigente respecto a las condiciones ambientales de humedad.
Tras un ligero ascenso y superar la vaguada de un pequeño barranco, se divisa el pueblo de Tolosa. La senda inicia un suave descenso.
Bajo nuestros pies queda la presa de Tolosa, en el cauce del río.
Se incorpora una senda por la derecha. Seguimos de frente.
Se incorpora otra senda por la izquierda. Continuamos recto.
Salimos al “Camino de la Vereda de Tolosa”, por el que giramos a la derecha encaminándonos hacia el puente.
Pasamos sobre el puente que cruza el río.
Al pasar el puente, salimos del camino para coger una senda que sale a la derecha y que sube entre unos olivos.
Salimos a la carretera, por la que continuamos a la derecha.
Llegamos a Tolosa, junto a la fuente situada al borde de la carretera, a la sombra de un gran platanero. Tras un receso para refrescarnos y pasear por la aldea, proseguiremos el recorrido regresando hacia el embalse.
Dejamos atrás las últimas casas del pueblo y abandonamos la carretera, tomando la senda que sale a la izquierda, entre los olivos, para cruzar el río.
Al pasar el puente, continuaremos hacia la derecha por el “
Camino de la Vereda de Tolosa”.
Pasamos junto a unas casas en ruinas. Unos metros más adelante, pasamos junto a un muro de piedra en una antigua era, donde podemos observar una pequeña cavidad con puerta de arco (posiblemente utilizada como almacenillo).
En este punto del camino, nos adentramos en zona de pinar.
A nuestra izquierda observamos un “abrigo” rocoso.
Sale un camino a la derecha. Continuamos de frente, cruzando una rambla para ir ascendiendo una pronunciada pendiente.
Cruzamos un barranco. Andamos por una zona de umbría, entre pinar con un variado sotobosque. Desde este punto, divisamos el bello trazado sinuoso que dibuja el río, entre las abruptas y rocosas laderas del valle.
Sale una senda a la derecha. Proseguimos de frente descendiendo ligeramente. Unos metros más adelante, sale otra senda a la derecha, continuamos recto.
Sale un camino a la derecha que desciende hacia las pequeñas huertas de la margen del río. Continuamos de frente.
Pasamos bajo unas cornisas rocosas (¡precaución con posibles desprendimientos!).
Sale un camino a la derecha, seguimos nuestra marcha hacia la izquierda. Un poco más adelante, nos saldrán otros estrechos caminos a la derecha que descienden hacia el río. Proseguiremos hacia la izquierda. Andamos entre olivos y pinar repoblado de Pino carrasco.

Llegamos a las primeras casas del pueblo. A nuestra derecha, en el cauce del río se sitúa la Estación de aforo de la Confederación Hidrográfica del Júcar. En la margen contraria podemos observar las instalaciones del camping. Al frente, en la cima del cerro divisamos las casas de Las Eras.
Llegamos al asfalto de la calle Olmeda. En este punto abandonamos el “Camino de la Vereda de Tolosa”.
Finalizamos nuestro recorrido en Alcalá del Júcar, a la altura del Centro Cultural.




Font: Ajunt. Alcàntera 










TOT EL SENDERISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA LO TROBARÀS, ACÍ. SENDERISME EN ALACANT, CASTELLÓ I VALÉNCIA

TODO EL SENDERISMO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA LO ENCONTRARÁS, AQUÍ. SENDERISMO EN ALICANTE, CASTELLÓN Y VALENCIA.